Expressió genuïnament calellenca. Anys enrere, a Calella s’hi instal·laven cada any una bona colla de vivers aquàtics durant una temporada. A la fi d’aquesta, es retiraven tots. Va donar-se la circumstància que, quan només en quedava un per treure a tota la badia, un tal Pipes va anar precisament a envestir-lo amb la seva barca, quan la probabilitat que això passés era mínima. Llavors, el nostre home deixà anar aquesta sentència: «No es pot anar de dies sense un fanal!», la qual perdurà per dir que no es pot badar mai, ja que quan menys t’ho esperes, pots tenir un contratemps.
Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral, Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 3a ed., 2019), pàg. 29
Comentaris recents
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...